dimecres, 8 de gener del 2014

Sabem escoltar?






Deixeu-me primer de tot fer un incís. Quan parlem d'escoltar, al meu entendre, cal fer una distinció entre escoltar el que ens diuen verbalment i escoltar el que ens transmeten per altres vies. 

Anem però per pams. Sovint ens queixem de que els nostres fills/es no ens escolten: "sembla sord!", "li hem de repetir milt vegades les coses abans no les fa!", "no explica mai res". Però, i nosaltres sabem escoltar? I el més important, sabem interpretar correctament el que ens diuen?

El nostre dia a dia sol ser molt atrafegat i les activitats que fem sovint estan encaixades de forma mil·limètrica en la nostra rutina habitual. Això vol dir que a vegades no tenim massa temps per escoltar. Preguntem als nostres fills/es com els ha anat l'escola i ens queixem per què no ens expliquen massa res del que els hi ha passat aquell dia. Ens sorprenem més tard quan, sense venir al cas, ens expliquen una anècdota de l'escola de fa tres dies mentre preparem el dinar.

I és que els més petits de la casa no entenen de presses o de tempos. I si hi pensem bé, tampoc els grans. O no us ha passat mai no tenir ganes d'explicar com ha anat el dia quan heu estat preguntats?

Escoltar atentament vol dir parar atenció, buscar el temps per fer-ho, mostrar-se accessible. I sobretot, cal saber quan fer-ho. Hem d'estar atents no només al que sentim, al que reben les nostres oïdes, sinó també a totes aquelles senyals que ens arriben per altres vies i que sovint són indicadors de missatges importants: una abraçada sobtada, un rondar a prop sense motiu aparent, una demanda inusual, silencis poc habituals, enuigs sense motius, males respostes.... Hem de saber llegir entre línies, interpretar canvis d'humor, detectar emocions. 

I és que per poder escoltar als nostres fills/es com es mereixen no només hem de tenir les orelles netes, sinó també ser capaços de tenir sempre un forat a la nostra agenda per ells, convertir-nos en experts traductors de missatges encriptats i ser pacients. 

Al cap i a la fi una bona comunicació és la base d'una relació de confiança, que permet als nostres fills/es crèixer segurs i amb confiança.