dimarts, 17 de desembre del 2013

Joguines Unisex






S'acosten les festes i tenim per endavant un munt de regals per rebre i un munt de reis, pares noel i tios per assessorar. Al pensar un regal, són varis els criteris que podem tenir en compte: que sigui educatiu, que vagi amb el tarannà del nen, que lligui amb els nostres valors... Però hi ha un criteri que pràcticament tots fem servir a l'hora de valorar-lo: és més de nens o de nenes?

De ben petits ja comencem a definir la identitat dels nostres fills i d'alguna manera, la forma amb la que ens dirigim a ells o els eduquem està guiada pels estereotips socials que estan al nostre voltant. Amb les nenes usem un to de veu més suau, mentre assumim que els nens són més d'acció. Amb les nenes juguem a nines mentre que els nens juguen a futbol.

Les joguines que els comprem fomenten sovint aquesta separació de gènere: nines per les nenes, cotxes pels nens, cuinetes per les nenes, jocs d'acció pels nens.... Però, pot un nen mostrar preferència pel joc amb nines sense que els pares ens sentim insegurs? Sense que se'ns disparin les alarmes?

Parlant amb altres mares m'he adonat que aquests estereotips de gènere són encara molt més presents del que em pensava i encara condicionen molt a l'hora d'educar als fills/es. A vegades hi són d'una forma més evident, altres amb petites subtileses. Sigui com sigui, cal recordar que som nosaltres qui donem significat als actes dels nostres fills/es pel que és la nostra feina fer que es sentin lliures i feliços jugant amb qualsevol tipus de joguina o joc.

I si voleu fer algun propòsit d'any nou aquest seria un bon punt de partida. Revisem els nostres prejudicis i estereotips per què els nostres menuts puguin crèixer més feliços i segurs!

dimarts, 3 de desembre del 2013

Mapes





Quan ens iniciem en l’ofici de pares inevitablement ens vénen al cap les nostres pròpies experiències viscudes com a fills. Pensem en com han sigut els nostres pares, quins patrons volem repetir i quins no. Tenim clars els models que volem seguir i els models dels que ens volem allunyar. Creiem saber i tenir clar cap a on volem anar.

A vegades però, un cop estem immersos en l'ofici de la parentalitat, ens adonem que els mapes que tenim no són exactes i que els camins que agafem són diferents als que teniem previst agafar. Prenem decisions que a nosaltres mateixos ens sorprenen i que poder s'allunyen del que teniem previst.

Sovint és bo poder fer una parada en el camí de la paternitat/maternitat per a reflexionar sobre les nostres pròpies vivències, passades i actuals. Actualitzar els nostres mapes, afegir camins, parades, miradors.Poder preguntar-nos què vàrem rebre dels nostres pares que volem transmetre als nostres fills, què ens va sobrar o què vàrem trobar a faltar. Entendre les nostres pròpies limitacions, les nostres pors, els nostres punts forts. Saber com tot això ens limita o ens engrandeix com a pares/mares.

Perquè la maternitat/paternitat és quelcom que anem construint, no té un camí marcat i determinat. El camí el triem nosaltres i és important que de tant en tant ens parem a pensar cap a on volem anar. Cal que prenguem consciència de què fem i de per què ho fem. 

I recordem sempre que les nostres experiències (passades i presents) ens poden servir de brúixola però no són necessàriament el mapa a seguir.