LLIBRES PER ANAR A DORMIR

 

 

Sabíeu que actualment es poden trobar a Amazon prop de 22.000 llibres dins la categoria Paternitat i Educació relacionats amb la son infantil?

No sé a vosaltres, però a mi em va semblar una mica exagerada la possibilitat que, davant l’obsessió que molts pares i mares tenen amb les “dificultats” per dormir dels seus fills, els editors de llibres hagin respost amb una clara i hàbil oferta de publicacions que contenen fórmules màgiques, mètodes miraculosos i rutines fantàstiques per aconseguir fer dormir els nostres infants durant tota la nit... i cada nit!

I em sap greu desil•lusionar les mares i pares que , nerviosos davant l’aventura de fer dormir la criatura, cauen a la trampa editorial que els ven la idea de la fórmula miraculosa. Però és que, de veritat, aquesta no existeix. I amb això no vull dir que no hi hagi publicacions interessants sobre aquest tema, eh? (que no se m’enfadin els senyors autors i editors!!)

Potser el secret passa per acceptar que els nadons i nens petits dormen diferent a nosaltres, les persones adultes, i que segurament no és la forma que esperàvem o que més ens convindria. Però el “problema de l’hora de dormir” es converteix en el problema dels adults insomnes que, a les 4 de la matinada, un cop canviats els bolquers (no, no s’havia fet pipi), preparat el biberó, comprovant una i altra vegada la temperatura de la criatura (no, tampoc té febre), un cop descartada la possibilitat que tingui gana, o set, o qualsevol altra necessitat no coberta, comencem a pensar en la quantitat de coses que hem de fer l’endemà, ens sentim cansats, i, frustrats, volem tornar a l’escalfor del nostre llit...

Els patrons de son infantil varien segons la seva etapa evolutiva, l’estat de salut, o canvis en l’ambient o la rutina...però hi ha una sèrie de consideracions que poden facilitar el descans de grans i petits, com ara mantenir la regularitat en les rutines a l'hora d'anar a dormir, tant pel que fa a l'espai com els horaris, les activitats prèvies que permetin als infants anticipar el moment d'anar al llit i els ajudin a "rebaixar revolucions...", etc

Però, sobretot, confieu en el vostre instint. Vosaltres coneixeu el vostre fill/a millor i podeu provar diferents estratègies  fins a trobar la que us funcioni millor. I recordeu que probablement les haureu d’anar canviant a mesura que el vostre fill/a vagi creixent...

Properament...els nous tallers d'Afers Familiars!!!

QUAN LA MATERNITAT/PATERNITAT ES POSA DIFÍCIL...

La il·lustració que acompanya aquesta entrada és obra de la dissenyadora gràfica Agustina Guerrero. Podeu visitar el seu blog: http://guerreroagustina.blogspot.com.es, us encantarà!!

Algunes mares amb les que he treballat han confessat, que a vegades, quan les coses es torcen i se’ls acumulen els maldecaps mentre les forces minven, se senten temptades de deixar-ho tot i fugir.

Per suposat que aquestes dones estimen els seus fills. Per descomptat que no els abandonarien mai, però aquests pensaments els turmenten i se senten culpables.

Potser, podríem arribar a l’acord de que la maternitat, malgrat ser una experiència emocionalment intensa, transformadora i preciosa, a vegades resulta molt dura.

Potser podríem admetre que hi ha dies en que una mare anhela esgarrapar una estona, un dia o un tros de temps i de llibertat per a ella sola.

Un temps per a llegir un llibre en silenci, sortir a fer unes compres sense perseguir uns peuets belluguets, i deixar una tassa de cafè a la tauleta auxiliar de la sala (Uixxxxxx!!!) sense preocupar-se que el peque de casa no la trenqui, o pitjor, no prengui mal ell mateix…

Abans de tenir fills mai no havien hagut de prendre aquestes precaucions, i la il·lusió de ser persones adultes i lliures no tenia en compte les responsabilitats que comporta. 

Així doncs? com es pot fer front als pensaments que evoquen la vida senzilla d’abans de tenir fills? Com tornar a gaudir del present, conscients que potser no seran el tipus de mares que eduquen els seus fills en una fantàstica casa adossada, perfectament organitzada i que gaudiran de magnífiques oportunitats educatives i quotidianes?

No és qüestió de posar-hi sucre, perquè revistes, llibres especialitzats dirigits a pares i mares i medis diversos (sense generalitzar, només alguns, val?) ja s’encarreguen de divulgar bells exemples de maternitats/paternitats que abracen les seves criatures sense cap ombra de dubte. I les xarxes socials no ho posen més fàcil: podran veure els seus amics amb els seus infants jugant alegrement a la neu, o a la platja, i no es pregunten mai si alguna d’aquestes criatures ha fet una rebequeria just abans de llançar-se en trineu per la neu...com fan els seus!

No i no...! La vida no és tan transcendental com les fotos idíl·liques de Facebook, ni de les revistes d’infància i puericultura. No és perfecta. I està bé que sigui així.

I que les mares i pares acceptin que ells no són perfectes, ni ho han de ser. Que no estan sols, que totes les mares i pares s’han sentit desbordats en algun moment, i que malgrat tot, segueixen endavant. 

Que a vegades la maternitat/paternitat ens caigui a sobre no ens fa mals pares. Ens converteix en mares i pares reals i autèntics.

Les presses

La pressa està instaurada en la nostra vida diària, en la nostra societat i en general en tot el que ens envolta. Si pensem en la criança dels fills, tenim pressa per què caminin, pressa per a que juguin sols, siguin autònoms en els seus hàbits, etc

Les estadístiques ens marquen quan han de començar a caminar els nostres fills, l’escola quan li hem de treure el bolquer, els llibres quan hauria de començar a dormir sol o com ha de jugar.

Però, i si el nostre fill/a no té el mateix ritme que els altres? I si ell/a no enten de presses? És llavors que ens envaeix l’angoixa. Li passarà alguna cosa? És que el/la meu/va fill/a és diferent?

Pot molt ben ser que els nostres fills tinguin ritmes propis, sense que això vulgui dir res greu. Pot ser que ens precipitem i que no estigui preparat/da encara per treure el volquer. Pot ser que tingui quinze mesos i encara no camini.

Només quan siguem capaços d’entendre el seu ritme i acomodar-nos a ell, veurem que assoleix tot el que ha d’assolir i que gaudeix fent-ho.

DECLARACIÓ D'INTENCIONS

Il·lustració d'Elena Odriozola http://pencil-ilustradores.com/ilustrador.php?id=000000001Y

Una vegada vaig llegir que quan neix una criatura, neix també una mare, i un pare. Recordo haver girat pàgina, sense més, a la recerca d’alguna altra informació  que no em semblés tan òbvia...

Però de tornada al despatx aquesta frase encara em rondava, i va ser llavors quan vaig entendre que amagava un significat molt més profund que no havia copsat a la primera lectura.

Vaig pensar en les famílies que havia anat trobant al llarg del meu camí. Al marge de les dificultats particulars que m’havien anat confiant i que havíem mirat de resoldre , hi havia un element comú a totes elles: el sentiment de solitud davant la resolució de les dificultats que els preocupaven.

I així, mares i els pares surten a la recerca d’opinions qualificades, intentant apaivagar les incerteses del càrrec, les pors, les inseguretats,... arribant a oblidar que potser, la millor solució als problemes passa per acceptar totes aquestes emocions, que no passa res per no tenir totes les respostes del món, i que gaudir de l’experiència potser serà la millor estratègia davant els reptes que planteja el fet de ser mares i pares...

I amb aquesta idea ens plantegem aquest blog. No volem teoritzar, moralitzar o educar, simplement reflexionar i compartir amb vosaltres opinions, pensaments i experiències sobre diferents aspectes de la maternitat/paternitat.