La pressa està instaurada en la nostra vida diària, en la nostra societat i en general en tot el que ens envolta. Si pensem en la criança dels fills, tenim pressa per què caminin, pressa per a que juguin sols, siguin autònoms en els seus hàbits, etc
Les estadístiques ens marquen quan han de començar a caminar els nostres fills, l’escola quan li hem de treure el bolquer, els llibres quan hauria de començar a dormir sol o com ha de jugar.
Però, i si el nostre fill/a no té el mateix ritme que els altres? I si ell/a no enten de presses? És llavors que ens envaeix l’angoixa. Li passarà alguna cosa? És que el/la meu/va fill/a és diferent?
Pot molt ben ser que els nostres fills tinguin ritmes propis, sense que això vulgui dir res greu. Pot ser que ens precipitem i que no estigui preparat/da encara per treure el volquer. Pot ser que tingui quinze mesos i encara no camini.
Només quan siguem capaços d’entendre el seu ritme i acomodar-nos a ell, veurem que assoleix tot el que ha d’assolir i que gaudeix fent-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada