Mapes

Quan ens iniciem en l’ofici de pares inevitablement ens vénen al cap les nostres pròpies experiències viscudes com a fills. Pensem en com han sigut els nostres pares, quins patrons volem repetir i quins no. Tenim clars els models que volem seguir i els models dels que ens volem allunyar. Creiem saber i tenir clar cap a on volem anar.

A vegades però, un cop estem immersos en l'ofici de la parentalitat, ens adonem que els mapes que tenim no són exactes i que els camins que agafem són diferents als que teniem previst agafar. Prenem decisions que a nosaltres mateixos ens sorprenen i que poder s'allunyen del que teniem previst.

Sovint és bo poder fer una parada en el camí de la paternitat/maternitat per a reflexionar sobre les nostres pròpies vivències, passades i actuals. Actualitzar els nostres mapes, afegir camins, parades, miradors.Poder preguntar-nos què vàrem rebre dels nostres pares que volem transmetre als nostres fills, què ens va sobrar o què vàrem trobar a faltar. Entendre les nostres pròpies limitacions, les nostres pors, els nostres punts forts. Saber com tot això ens limita o ens engrandeix com a pares/mares.

Perquè la maternitat/paternitat és quelcom que anem construint, no té un camí marcat i determinat. El camí el triem nosaltres i és important que de tant en tant ens parem a pensar cap a on volem anar. Cal que prenguem consciència de què fem i de per què ho fem. 

I recordem sempre que les nostres experiències (passades i presents) ens poden servir de brúixola però no són necessàriament el mapa a seguir.