Ser pares

Són moltes les coses que s’han escrit sobre ser pares, fins el punt de poder afirmar que el rol de pares s’ha professionalitzat. Llegim revistes especialitzades, assistim a tallers sobre la criança dels nostres fills, ens assessorem i comprem tot el que és “ lo millor”. Planifiquem el seu futur a través de les extraescolars que fan, l’escola on van i les amistats que els envolten. Volem ser uns “super pares” per poder donar-los les millors opcions de futur. Però, és això el que cal?

Preocupar-se pels fills és un deure fonamental de tot bon pare/mare però cal revisar què inclou aquesta preocupació. Ens preocupem perquè estiguin sans, perquè no es facin mal, perquè mengin i dormin bé. Ens preocupem pel seu desenvolupament i per com van a l’escola. Perquè aprenguin coses que els siguin útils quan siguin grans i perquè no es fiquin en problemes.

I a vegades oblidem coses com que tot nen/a necessita avorrir-se per poder imaginar, espai per poder ser autònom, temps per poder jugar. Així doncs, i per estrany que pugui sonar, cal que ens preocupem per què els nostres fills/es s’avorreixin i desenvolupin recursos propis, cal que a vegades ens en desentenguem una mica per què siguin més autònoms  i que els deixem temps per invertir-lo en el que els sembli.

A vegades ser super pares també vol dir descansar. Al cap i a la fi, fins i tot els super herois tenen temps lliure!