Ho estarem fent bé?

"Ho estarem fent bé?" Aquesta és una pregunta que sovint els pares es plantegen i ens plantegen a nosaltres. I és que sovint, quan detectem alguna cosa que no va com hauria d'anar, com a pares ens preguntem si hi ha alguna cosa que no hem fet bé. Sigui per què som conscients que no estem fent el que se suposa que hem de fer (o si més no el que els llibres que hem llegit recomanen), sigui per un sentiment general de culpa per no tenir prou temps o sigui simplement per què no sabem a què més atribuir-ho.

I és que dubtar és normal. Els nostres fills arriben sense manual d'instruccions, pel que moltes de les decisions que prenem són per intuició, recomanació o tradició. Sigui com sigui, de les milers de decisions que prenem al dia, hem d'assumir que un tant per cent seran errònies o si més no, no seran les més òptimes. 

Pel contrari hi ha pares a qui costa molt assumir les pròpies errades i que es senten molt qüestionats quan algú els assenyala quelcom dels seus fills.

Ser pares requereix d'una valentia molt especial. Cal ser valent per demanar ajuda quan la necessitem, per revisar les pròpies decisions, per assumir que no ho sabem tot o per mostrar les nostres pors als altres.