La maternitat/paternitat porta ímplicita una barreja d’emocions que sovint experimentem alhora. Una d’elles és la por. La por, en general, és una emoció útil. La por ens protegeix, fa que siguem prudents. Però la por també ens pot anar en contra, arribant a privar-nos de coses.
La nostra por com a pares/mares no només ens pot afectar a nosaltres, sinó també als nostres fills. Pot ser que els transmetem les mateixes pors que nosaltres tenim, pot ser que els privem d’experiències o pot ser que els hi provoquem inseguretat.
Com a pares/mares, quan afrontem una decisió que afecta als nostres fills/es sovint són molts els factors que tenim en compte. Som conscients de que les decisions que prenem afecten a una tercera persona, el nostre fill/a, i això fa que experimentem certa transcendalitat en algunes de les decisions que prenem. Analitzem totes les variables que creiem rellevants però sovint, n’obviem una de molt important: les nostres pors.
Les nostres pors poden fer que escollim una escola més propera a casa en comptes d’una amb millor currículum; o que apuntem al nostre fill/a a natació ja que és més segura que el judo. Les nostres pors poden fer que no confiem prou en la seva capacitat d’adaptació i dubtem, fent-los sentir insegurs i transmetent-los involuntariament la falsa creença de que no són capaços de fer allò.
Tenir por i patir pels fills, és quelcom natural i innat. Quelcom amb el que hem d’aprendre a conviure per a no hipotecar als nostres fills amb pors innecessàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada