Qui no ha sentit alguna vegada l’expressió “aquest nen té mamitis”? És una expressió comuna que utilitza molta gent quan un nen/a reclama amb insistència a la mare. Fins fa poc però no vaig caure en l’altra versió, l’altra cara de la mateixa moneda: la “nenitis”. I és que els fills estan enganxats a les mares per què les mares estem enganxades als fills.
Les persones, i sobretot les dones, estem programades biològicament per “enamorar-nos” dels nostres fills, i aquests estan programats per “enamorar-nos”, ja que d’això en depèn la seva supervivència.
Però és la “nenitis” dolenta? Com amb moltes coses a la vida cal recòrrer al sentit comú per trobar respostes. Els nostres fills neixen depenents dels pares i necessiten pares/mares que estiguin per ells, els cuidin i els deixin crèixer al ritme que necessitin. Pares/mares que els agafin quan ploren, que els consolin si ho necessiten, que juguin amb ells i els ajudin a desenvolupar-se.
Hem de ser conscients que cert grau de mamitis i de nenitis són naturals i necessaris. Ho portem en el nostre programari intern. Estem programats per estimar, acaronar, abraçar, cuidar i mimar als nostres fills/es. Confiem doncs en el nostre instint i permetem-nos tenir una mica de "nenitis"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada